Arxiu mensual 04/22/2013

CABARET EROTMATIZANTE

[singlepic id=48 w=300 h=141 float=]

Una creació de la Companyia Plàudite Teatre

DESCRIPCIÓ
Cabaret Erotmatizante és una invitació a gaudir de moments irònics, divertits, visuals, íntims, subtils, sensitius… a través del Teatre de Movimient® i la Poètica Contemporània que caracteritza el treball artístic de Plàudite Teatre.

Vine i deixa’t portar per l’elixir erotmatizant!

Duració: 1 hora i 10 minuts

FITXA ARTISTICA
Creació i text: Plàudite Teatre
Direcció: Eugenia Delgado Mata
Intèrprets: Plàudite Teatre
Fotografia: Josep Cortés
Agraïments: Mayi Chambeaud

PAYSAGES DÉCALÉS

[singlepic id=62 w=300 h=219 float=]

Companyia Plàudite Teatre

SINOPSI
Paysages Décalés és una desfilada de paisatges que tradueixen les mil i una facetes del nostre desig de viure. Cossos, objectes, buits, sons, silencis, respiracions, van i vénen, pugen i baixen, es creuen, s’afegeixen, es lleven, interactuen, se sorprenen, juguen a deixar petjades.

Petjades que acaricien els ulls, les orelles, la pell del públic testimoni.

El públic testimoni de l’existència. Un grup de persones es col·loca per reunir-se.

La manera de col·locar-se, del grup, ens parla i ens explica alguna cosa. Un paisatge de moviments que expressen emocions de diversos colors i de diverses intensitats.

Una petita simfonia d’emocions que en acabar deixa obrir-se un nou espai en el qual es crea un nou paisatge.

DESCRIPCIÓ
Dansa-teatre (performance). Un espectacle minimalista que pretén expressar els seus ideals d’absoluta objectivitat. Presenta una poètica de l’objecte desproveïda de tot artifici i exuberància per buscar la presència d’allò que considera important. Utilitza la geometria com a expressió de la simplicitat, despulla qualsevol element per arribar a l’essència a través de l’eliminació del sofisticat i rescatar, per contra, la sobrietat ja sigui del gest, del moviment, del sentiment, del pensament i les emocions.

FITXA ARTÍSTICA
Direcció i Coreografia: Giuseppe Stella
Ajudant de Direcció: Eugenia Delgado Mata
Intèrprets: actors i actrius de Plàudite Teatre
Fotografia: ©Josep Cortés
Càmara de vídeo: ©Joaquín Cervera Escribano
Edició de vídeo: Maribel Pozo Ruiz
Text: extret de Fragments d’un discurs amorós de Roland Barthes

FITXA TÈCNICA
Durada: 1 hora.
Música en CD.
Utilitzar l’espai 3 hores abans de la funció.
Aquest espectacle s’adapta a qualsevol tipus d’espai escènic amb equip d’il·luminació.

REVISTA DE PREMSA
Sala Trono, Tarragona: Paisatge de moviments

“Amb el subtítol “Fragments d’un discurs amorós de Roland Barthes”, Pláudite Teatre ens porta a la Sala Trono un muntatge de dansa i teatre expressionista i intens. Un paisatge de moviments d’un grup de persones que es col·loca per reunir-se, amb la direcció i coreografia de Giuseppe Stella. Segons anuncia la Sala Trono, es tracta “d’una performance que presenta una poètica de l’objecte deslligada de qualsevol exuberància i utilitza la geometria com a expressió de la simplicitat. Una hora d’espectacle per mirar de traduir les mil i una facetes del nostre desig de viure”.
Tarragona Radio, Públics

LES AUS

[singlepic id=56 w=300 h=197 float=]

Companyia Plàudite Teatre

SINOPSI
Evèlpides, Pistetera i Trigea, ciutadanes ateneses, guiades per una cornella i una graula, fugen d’Atenes i es refugien a Puput, ciutat de les aus. Ansioses de crear una ciutat nova suspesa entre el cel i la terra, convencen les aus perquè es rebel·lin contra el domini dels déus i dels homes i puguin fundar una ciutat pròpia, Cucòpolis dels Núvols, que tindrà el domini tant de l’Olimp com de la Terra. Els déus intenten parar aquesta iniciativa i, darrere una negociació amb Evèlpides, Pistetera i Trigea transformades en aus, conclouen oferint-los el casament amb poder, diners i amor.

DESCRIPCIÓ
Les Aus, d’Aristòfanes, és una comèdia clàssica divertida, alegre, en què els cors d’aus poblen l’espai escènic per envoltar-nos amb el seu color i el seu moviment, contant-nos a la vegada una història de recerca d’un món feliç i lliure, on regnen la pau i la concòrdia entre els seus habitants.

FITXA ARTÍSTICA
Direcció: Eugenia Delgado Mata
Elenc: Plàudite Teatre
Escenografia: Sergio Fernández
Composició i Interpretació Musical: Verg
Fotografia: ©Josep Cortés
Edició de vídeo: Maribel Pozo Ruiz

20 POEMAS D’AMOR

[singlepic id=46 w=158 h=228 float=]

“Galopa la noche en su yegua sombría
desparramando espigas azules sobre el campo.”

Pablo Neruda

Espectacle poètic musical. Apropament a la passió amorosa de Pablo Neruda mitjançant petites escenes de cada poema en clau de Teatre de Moviment®

FITXA TÈCNICA
Durada: 1h
Direcció: Eugenia Delgado Mata
Elenc: Plàudite Teatre
Música en directe

COMMEDIA DELL’ARTE

Comedia de l'Arte-Plaudite Teatre

Comedia de l’Arte-Plaudite Teatre

Diversos personatges de la Commedia dell’Arte realitzen una sèrie d’escenes per relatar una breu història.

“La definició de Commedia dell’Arte (on art té el significat medieval d’ofici, de saber-fer) distingia el teatre d’actors professionals d’aquell que es feia a les corts per part de literats i cortesans o dels espectacles sagrats de l’església.” Vikipèpia http://ca.wikipedia.org/wiki/Commedia_dell’arte

FITXA ARTÍSTICA
Duración: 1h
Creació pròpia
Direcció: Eugenia Delgado Mata
Intérprets: Plàudite Teatre
Música vocal en directe

LES TROIANES

[singlepic id=57 w=125 h=236 float=]

Les Troianes, d’Eurípides
Compañía Plàudite Teatre

«Troianes és una tragèdia de guerra; és l’espectacle de les conseqüències d’una guerra a través de les seves víctimes més doloroses: les dones i els nens. El drama es concentra a Troia, però aquest és també el drama de qualsevol guerra en qualsevol lloc, perquè Troia està a qualsevol lloc quan el mite, ubic, es fa història.

Sèneca així ho va entendre quan va escriure les seves Troianes com Eurípides escrivís les seves: reinterpretant el present a la llum del passat més llunyà i antic i com ells, molts altres poetes i intel·lectuals, fins al mateix Sartre, proper ja als nostres dies.
Per als grecs, Troia situava un model concret de alteritat significativa: la guerra de Troia va ser, entre altres coses, la guerra entre Europa i Àsia, entre Orient i Occident, entre la cultura i la naturalesa. Al mateix temps, la guerra de Troia va ser, també, una guerra d’extermini.
Troia és paradigma de ciutat arrasada. D’ella no van quedar més que les seves cendres, les quals es van expandir, difuses, per l’èter. Tots els seus homes van ser aniquilats, les seves dones esclavitzades i els seus fills sacrificats o separats de les seves mares, venuts com a serfs a l’estranger.

Eurípides va deixar que les dones d’aquesta guerra fessin visibles els seus cossos abatuts i audibles les seves veus que passen de la desesperació al dubte i a la increpació contra el món hostil que les envolta. La seva tragèdia, que denuncia l’horror del sofriment excessiu de les víctimes de guerra, és a cavall entre el compromís i l’oratori, entre el teatre polític compromès i el drama líric. Àdhuc des de la distància del mite dels noms d’aquests personatges, les seves paraules i gestos ens provoquen, també avui, una inquietud pertorbadora: els seus laments evoquen altres laments, el seu dol, les seves ploradisses, els seus gemecs ens resulten terriblement familiars, semblants als quals veiem no des del teatre sinó diàriament a la televisió. Troia està a Palestina, a Bòsnia, a Afganistan, … a cada espai sobre la faç de la terra on la guerra deslliga les llàgrimes d’una dona que plora pels seus morts.» (Traducció de M.P.R.)
Lucia Romero, Filóloga Griega

DESCRIPCIÓ
Les Troianes és el lament contingut de qualsevol dona que plora pels seus morts, als quals els han arrabassat violentament la vida. No importa de quina condició religiosa, política, ètnica sigui. Ni tan sols el temps històric en el qual es troba. Tota dona que pateixii el duel dins les seves carns és una Hècuba, emparada pel poble de les dones troianes que comparteixen la seva mateixa sort. És la repulsa de tota guerra.

Les Troianes expressen el seu dolor, com ho faria qualsevol dona universal, ja sigui afganesa o grega, des de la racionalitat i el sentiment poètic. Quan el dolor infinit s’endinsa en les carns, brolla dels llavis un profund lament lorquià. La “Casida del herido por el agua” i uns versos del “Romance de la Pena Negra” de Federico García Lorca. És la poètica que detona la catarsi. Suspesos els laments en l’aire com diu el poeta :

”…al fin encuentra la mar
Y se lo tragan las olas…”

“Al·lusió poètica lorquiana com a constant del meu treball artístic i forma de retre homenatge a aquells que injustament ens arrabassen les guerres.”
Eugenia Delgado Mata, Directora Escènica

FITXA TÈCNICA
Durada de l’espectàcle: 1h 30 minuts
Adaptable a les possibilitats del teatre
Una barra per penjar una tela de aprox. 10kg

Part de la recaptació d’aquest espectacle va destinat a:
L’Associació per als Drets Humans a Afganistan (ASDHA) d’ajuda a les dones afganeses

PATHOS

[singlepic id=61 w=300 h=200 float=]

Companyia Plàudite Teatre

És la posada en escena de Salomé, d’Oscar Wilde, amb un al·lusió onírica a Yerma, de Federico García Lorca. A través d’elles vam mostrar la passió obsessiva i delirant, el desig extrem, pathos, que té com a fi “…matar al que estimem...”
Si Herodes demana a una dona que ball, ella li mostra en la seva dansa, a la dona universal en tot el seu cicle vital, poètic, sensual; aquesta és Yerma.
El muntatge té com a objectiu posar en l’escenari el sentiment de pathos, desig, amor, passió i mort. Una línia artística que Plàudite Teatre porta en els seus treballs: mostrar sentiments amb poètica contemporània.

SINOPSI
En el palau de Herodes se celebra la festa d’aniversari del tetrarca. És el mateix lloc on té pres Iokanaán, al qual Salomé ha manifestat el seu desig apassionat de posseir-ho.
Herodes, que desitja Salomé, li demana que ball per a ell i recrear-se així en la seva sensual feminitat. Aquesta, en la seva dansa, li ofereix una dona universal, Yerma, que ens posa amb la seva acció en l’avantsala del desenllaç de Salomé, en el pathos: “…mes tots maten el que estimen (…), encara que, no han de morir tots?

FITXA TÈCNICA DE PATHOS
Durada de l’espectacle: 1h 30 minuts
Muntatge: S’adapta a les possibilitats del teatre.
Grandària de l’escenari: S’adapta a qualsevol mesura.
Il·luminació: Necessitem equip de llums .
So: Reproductor de CD

MORT D’AMOR

[singlepic id=60 w=157 h=225 float=]

Companyia Plàudite Teatre

“Brisas de caña mojada
y rumor de viejas voces,
resonaban por el arco
roto de la media noche.
Bueyes y rosas dormían.
Solo por los corredores
las cuatro luces clamaban
con el furor de San Jorge.”
F.G. Lorca

Muerto de Amor ….”és la poesia que s’aixeca del llibre i es fa humana”…
Una tragèdia que neix de l’experimentació amb escenes de dues obres de Federico García Lorca: La Casa de Bernarda Alba i Bodas de Sangre.
L’obra està elaborada per deixar-se envair pel sentiment i la poètica que emana. La nostra invitació: vegin, escoltin i sentin la veu de la mort, la veu de l’amor, la veu de l’ART.

Eugenia Delgado Mata, Directora Escènica

SINOPSI
El muntatge comença en el que correspon a un funeral en el qual la irrupció d’unes campanes van armant la primera escena de la casa de Bernarda Alba sentenciant a les seves filles al dol; partint d’aquí , la resta de les escenes se succeeixen, barregen, superposen per crear el camí de l’Amor que desemboca en la Mort.
Dos moments musicals vénen a sintetitzar i emfatitzar el succeït: l’Amor secret, prohibit , i la mort irremeiable per el destí.
És un muntatge original en el qual s’ha intentat rescatar el sentiment i la bellesa estètica de l’obra lorquiana. A més de la interpretació s’ha cuidat el treball corporal escènic i la música, creada i interpretada per a l’obra.

REQUERIMENTS TÈCNICS
El muntatge és senzill, adaptable a qualsevol tipus d’escenari per la facilitat de l’escenografia: 2 teles que pengen del sostre i algunes cadires sobre l’escenari. S’adapta al tipus d’il·luminació que tingui el teatre i la música és en CD.
Requereix equip de llums i so.

FITXA ARTÍSTICA
Direcció i Moviment Escènic: Eugenia Delgado Mata
Elenc: Plàudite Teatre
Composició Musical i interpretació: M.J. Cortés y Dodo Vaquerizas
Càmeres de vídeo: Marta Millá y Felip Alarcón
Edició de vídeo: Maribel Pozo Ruiz

DURADA: 1hora 30 minuts

[nggallery id=2]

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial